Al preàmbul del llibre defineix la
moda com un instrument de màrqueting.
Sí. Sovint es perd de vista que la moda
és un tema molt i molt ampli.
Quan hi pensem només associem la
moda a la roba, però té a veure amb
la gent, és un aeina de comunicació,
un element cultural i un gran negoci...
Lliga amb elements intangibles.
Haurien d’existir diverses paraules
per referir-nos-hi, de la mateixa
manera que els esquimals tenen
una gran quantitat de noms per definir
el color blanc. Per mi el màrqueting
és moda i la moda és màrqueting:
dissenyar un producte forma part
d’un llarg procés que inclou
el màrqueting, el negoci i la creativitat;
i la indumentària és una manera
silenciosa de comunicar-nos.
Som el que vestim?
Tenim un armari i la nostra personalitat
canvia segons les peces que
vestim. Fins i tot, en un mateix dia
podem ser individus diferents. Els
individus també ens convertim en
màrqueting. Quan hi va haver la
gran febre per les marques es veia
molt clar: s’associava la bossa amb
qui la duia, la marca i els seus valors
amb el consumidor.SócChanel, sóc
Gucci, porto la marca i en formo
part. S’ha tendit a la discreció però
pels petits detalls encara es distingeix
una bonamarca.
El món de la moda s’està reformulant
a partir dels bloguers.Quin paper
juguen, realment?
Internet, les xarxes socials i els
blogs han implicat una revolució
que encara no ha acabat. L’univers
Comentarios
Publicar un comentario