Fer la moda sostenible rendible
Catalunya lidera la creació d'empreses de moda respectuoses amb el medi ambient i amb les condicions laborals dels seus empleats, tot i que manca més demanda per assegurar la continuïtat i rendibilitat d'un sector embrionari
L'Associació de Moda Sostenible BCN ha passat de 6 a 100 socis
Catalunya lidera la creació d'empreses de moda sostenible. En els darrers cinc anys n'han sorgit centenars, la majoria de dimensió molt reduïda i liderades per emprenedors vinculats al sector de la moda i el tèxtil. Tot i que no existeixen dades oficials hi ha alguns indicadors que mostren el creixement d'un fenomen que ha vingut per quedar-se.
La moda sostenible és un model que neix com a resposta a l'imperant fast fashion. La seva singularitat no és només el respecte pel medi ambient sinó que també garanteix l'ús de teixits no tòxics i a més a més que les condicions de treball dels seus empleats no siguin abusives. Un dels punts d'inflexió va ser l'any 2013, amb l'ensorrament d'un edifici a Bangladesh que acollia una empresa tèxtil proveïdora de grans marques de moda i en què van morir 1.500 persones, la majoria dones que treballaven en condicions draconianes. Aquella tragèdia va fer visibilitzar el cost social de la moda low cost i va ajudar a despertar consciència. El desembre del mateix any va néixer a Barcelona la primera agrupació de moda sostenible de l'Estat, l'Associació Moda Sostenible Barcelona (MSBCN). La van engegar sis persones que tenien la inquietud de donar un tomb al model de moda imperant. Només tres anys després ja són 100 socis, entre dissenyadors, marques de roba petites, plataformes de comercialització i també grans marques com Skunfunk o el Naturalista, que estan fent una reconversió cap a un model d'empresa respectuosa. La de Barcelona va servir de patró per a d'altres associacions que han vingut després i que han seguit el seu estel, com les d'Andalusia o Múrcia. També l'associació catalana ha estat pionera en l'organització d'una fira de moda sostenible, BCN Ethical Fashion Fest (BEFT) que enguany celebrarà la seva quarta edició i que s'ha convertit en un punt de trobada entre productor i consumidor.
Sylvia Calvo, presidenta de MSBCN, explica que es tracta d'una organització preocupada per sensibilitzar la societat de les bondats de la moda sostenible i alhora ajudar a fer créixer les empreses que hi són. “Moltes firmes no sobreviuen al segon any de vida”, explica Calvo, qui reconeix que el sector té uns quants reptes per resoldre. Per a Mònica Melero, propietària de la primera plataforma de comercialització de moda sostenible, un d'ells és la professionalitat dels emprenedors, “tenen projectes bons però els falten plans estratègics”.
El sector de la moda sostenible té a més el preu a la seva contra. En un entorn basat en els preus baixos, aquesta necessita fer molta pedagogia sobre el valor afegit i el benefici social que té comprar productes sota criteris sostenibles. “Ara encara està creixent més l'oferta que la demanda”, afegeix Melero.
Una de les dificultats amb què topen és poder trobar proveïdors que compleixin les condicions. Ara com ara, a Catalunya amb prou feines hi ha cinc tallers tèxtils que tenen al darrere un projecte social que s'ajusta a les exigències de condicions laborals que proclama la moda sostenible. El taller Estel Tàpia, de Barcelona, és un dels referents a l'Estat. En aquest sentit, des de MSBCN treballen per crear plataformes de compra conjunta que els ajudi a agafar dimensió i volada.
Malgrat totes les dificultats, el canvi de model de consum bufa al seu favor.
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/1041544-fer-la-moda-sostenible-rendible.html
Comentarios
Publicar un comentario